Cortázar, l’inventor del “post” ?

INSTRUCCIONES PARA CANTAR
Empiece por romper los espejos de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvídese. Cante una sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un sabor de pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo.
Después compre solfeos y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.
(Julio Cortázar, Historias de Cronopios y Famas)

ESPATARRADES

Després de firmar l’últim manifest estetitzant i brindar per l’edició en tapa dura del nostre Gran Cuentu Chinu, els progres lletraferits de la Societat del Seny i el Coneixement ens miren amb cara comprensiva quan ens veuen a les estadístiques de l’atur i la falta d’habitatge.

La generació més ben preparada de la Història Nacional Catalana de Catalunya és la que menys feina troba i la que menys es queixa. Som comprensius, som entenimentats, som flexibles: estem espatarrades com gosses agraïdes.
Per això paguem el finançament clar i català dels nostres governants, cuidem dels nostres grans fent-nos vells a la mateixa casa i fem botellóns en comptes de vagues generals. Ara que hi penso, la precarietat laboral segur que és cosa dels castellans, com l’especulació immobiliària o la falta de places de guarderia.

Ara que ja tenim l’Estatut, fem la Reforma Laboral Nacional Catalana de Catalunya.
En l’apartat de les definicions que tan ens agrada, proposo canviar allò de la “flexibilitat laboral” per “espatarrada laboral”.
El SOC i el CIDEM haurien d’obrir línies d’ajut a la “Contractació Espatarrada” en el marc del Gran Pacte per l’Ocupació Espatarrada Nacional Catalana de Catalunya aplicant minuciosament les més sofisticades tendències en Bussiness Intelligence acabades de coure als think tanks del Districte 22@.
Així, l’insigne i universal Empresari Nacional Català de Catalunya podrà fer-nos treballar de 8 a 20h netejant vidres o agafant el telèfon mentre es calenta els collons amb les nostres llicenciatures i “mestratges” espatarrats.

Nosaltres, ciutadans responsables i compromesos amb la participació democràtica, continuarem firmant documents idiotes que no serveixen per res però que són espetarrantment republicans i guays, ens cagarem en la puta mare d’uns feixistes que fa 40 anys que són morts i serem comprensius i assenyats quan s’aprovi la reforma laboral el mes que ve.

Properament a Tarragona

It is a sad and beautiful world.
Yeah, it’s a sad and beautiful world buddy.

Entre Gazebo i Adriano Celentano, Pérez Prado i Gary Low, Zack i Jack, el dandisme italià dels vuitanta i l’americà dels cinquanta… Barcelonne et Tarragonne es troben aquesta primavera per a celebrar discretament l’emergència d’una avantguarda que no deixa ressaca ni números de telèfon al matí següent.

Benvinguts a les sessions Down by Lounge de Danny Bianco & The Lounge Collective.

Procheinement à Tarragonne.